dimarts, 4 de desembre del 2012

Crèdit, garanties i segona oportunitat





Un del problemes que limiten el creixement dels països emergents és la seguretat jurídica o la dificultat d’aconseguir que es compleixin els contractes. La falta de registres de la propietat i un sistema judicial eficaç fa impossible l’accés al crèdit formal -a preus raonables- per una gran part de la població.
A mesura que hom aconsegueix escripturar les seves propietats i per tant pot aportar garanties, té accés al crèdit formal pels seus projectes i pot fugir de l’informal, molt més car i molts cops ofert per organitzacions poc recomanables.
Al nostre país estem vivint un procés a la inversa: dificultant el procediment d’execució hipotecària, estem devaluant el valor com garantia de la primera residència.
Com sembla que hi ha una clara majoria social en contra dels desnonaments, hi haurà canvis normatius. Però hem de ser conscients que aquesta actitud paternalista dificultarà o encarirà l’accés al crèdit a una part molt important de la societat, en especial a la que té menys recursos i que  la primera residència constitueix la major part, si no tot, el patrimoni.
Tot això no exclou la necessitat de regular un procediment de segona oportunitat, independentment que hi hagi una hipoteca o no. Aquesta hauria de permetre per una banda assegurar als creditors que no se’ls està ocultant patrimoni i per altra, al deutor, començar una “vida” de zero pel que fa a patrimoni i amb uns deutes sostenibles pels seus ingressos.
El procediment actual suposa una mena de mort civil per als deutors, perquè, un cop desposseïts tot els seu patrimoni i amb un deute impossible de liquidar, no tenen cap incentiu per saldar-lo, per tant els creditors difícilment recuperen mai més res. A més, es veuen abocats a la realització de treballs en negre per tal de no ser embargats tan bon punt perceben un salari.

@AngelRAONIA
Consultor Freelance a Raonia Solucions